En aquesta secció hem intentat fer un recull de les millors frases (serioses i gracioses) del primer llibre

Tot es fa complicat d’entendre si parlem de <<l’Innomenable>>. Sempre he pensat que no hi havia cap motiu per tenir por d’anomenar Voldemort pel seu nom. (Albus Dumbledore; pàg. 15).

Les cicatrius poden ser molt pràctiques, a vegades. Jo en tinc una sobre elgenoll esquerre que és un plànol exacte del metro de Londres. (Albus Dumbledore; pàg. 18).

Trenta-sis –va dir, aixecant la vista cap als seus pares–. Hi ha dos menys que l’any passat. (Dudley Dursley; pàg. 23).

El primer dia de la classe agafen els nous i els emboteixen el cap al vàter –li va dir al Harry–. ¿Vols que pugem a practicar?
–No, gràcies –va dir el Harry–. El pobre vàter mai no ha tingut res de tan fastigós com el teu cap dins. Potser no li prova. (Dudley Dursley, Harry Potter; pàg. 33).

(...) –Alguna cosa si que sé –va dir– Sé mates i tot això.
–Vull dir, sobre el nostre món. El teu món. El meu món. El món dels teu pares.
–Quin món? (Harry Potter, Rubeus Hàgrid, Harry Potter; pàg. 50)

¿El cap rebentat? Hem vau dir que havien mort en un accident de cotxe! (Harry Potter; pàg. 23). –> (tu sí que tens el cap rebentat...).

–Alguns diuen que va morir. Una bestiesa, al meu entendre. Dubto que fos prou humà per morir. (Rubeus Hàgrid; pàg. 56).

Doncs jo no penso deixar anar un cèntim perquè un vell tocat de l’ala li ensenyi a fer truquets de màgia. (Vernon Dursley; pàg. 57).

Recordo totes les varetes que he venut, senyor Potter. Totes i cada unad’elles. I el que és curiós és que la cua del fènix de la qual es va treure la ploma de la seva vareta tenia una altre ploma. Només una altre. És molt curiós, efectivament, que estigui destinat a aquesta vareta, quan la seva germana... la seva germana li va fer la cicatriu. (Senyor Ollivander; pàg. 79).

Després de tot, <<aquell a qui no hem d’anomenar>> va fer grans coses... Horribles, sí, però grans. (Senyor Ollivander; pàg. 79).

–Ara tu, Fred –va dir la dona que era com un tap de bassa.
–No sóc el Fred, sóc el George –va dir el noi –. Sincerament, bona dona, com pot dir que és la nostra mare...? Que no veu que sóc el George?
–Ho sento, George, rei.
–És broma mare. Sóc el Fred. (Fred Weasley, Molly Weasley; pàg. 84).

–No em diguis que ets monitor, Percy! –va exclamar un dels bessons, amb aire de gran sorpresa–. Ens ho hauries hagut de dir abans! No en teníem ni idea!
–Un moment, que em sembla que sí que va dir alguna cosa... –va dir l’altre bessó–, un cop...
–O dos...
–Per minut...
–Durant tot l’estiu... (Fred i George Weasley; pàg. 87).>

–Fer volar un vàter? Mai hem fet volar un vàter!
–Però és molt bona idea. Gràcies, mare. (George i Fred Weasley; pàg. 88).

–Pobre criatura... No m’estranya que estigués sol. Ja m’estranyava... Ha estat tan esducat quan ha preguntat com arribar a l’andana...
–Això és igual. (XDDDD) Creieu que recorda quina cara fa l’Innomenable? (Molly Weasley i George o Fred Weasley; pàg. 88).

–No ploris Ginny! T’enviarem un munt de mussols!
–T’enviarem la tapa d’un vàter de Hogwarts! (George i Fred Weasley;pàg. 89)

–Bé, recordo una llum verda, però res més.
–Uau! –Va fer el Ron.

Escrit per Jep.
Agraeixo la col·laboració especialment a Blisham per el recull propi de les frases