- ¿En què estàs treballant? -li va preguntar el Harry.
- Estic fent un informe per al Departament de Cooperació Bruixiinternacional -va dir el Percy pomposament-. Estem intentant estandaritzar el gruix de les marmites. Algunes de les que es fan a l'estranger són un pèl massa primes i perden. Les marmites defectuoses han augmentat un tres per cent anual...
- El teu informe farà canviar el món -va dir el Ron-. Suposo que l'afer de les marmites foradades sortirà en portada al Periòdic Profètic un dia d'aquests.

- Em sembla que si el pare no l'obligués no tornaria a casa. Està obsessionat. Sobretot, no li preguntis pel seu cap. <<Segons el senyor Mauch...>> <<Com li deia l'altre dia al senyor Mauch...>> <<El senyor Mauch creu que...>> <<El senyor Mauch pensa que...>> Un dia d'aquests es casaran.

- Tens raó, algú et podria tornar a enviar una merda de drac, ¿oi? -va dir el Fred.
- Allò era una mostra de fertilitzant de Noruega! -va dir el Percy, que es va posar vermell com un pebrot-. No era res en contra meu!
- Oh, i tant que ho era! -li va dir el Fred al Harry a cau d'orella-. La vam enviar nosaltres.

Un d'ells era un bruixot vell que duia una camisa de dormir molt llarga estampada amb flors. Era obvi que l'altre era un bruixot de la Conselleria: li oferia al primer uns pantalons a ratlles i estava a punt de posar-se a plorar d'exasperació.
- Archie, sisplau, sigues bon noi i posa't els pantalons. No pots anar així, el muggle de la porta ja té prou motius de sospita...
- Me la vaig comprar en una botiga de muggles -va al·legar el bruixot vell, obstinat-. Els muggles s'ho posen.
- Sí, Archie, però només les dones; els homes porten això -va replicar el bruixot de la Conselleria, i li va mostrar els pantalons.
- No me'ls penso posar -va insistir l'Archie, indignat-. Gràcies, però les meves parts també han de respirar.

- Senyor Mauch! -va exclamar el Percy sense alè, i li va fer una mitja reverència que va fer que semblés un geperut-. ¿Vol una tassa de té?
- Oh -va fer el senyor Mauch, mirant-se sorprès el Percy-. Sí, gràcies, Weasvell.
El Fred i el George es van ennuegar. El Percy es va posar vermell i va desaparèixer amb la tetera.

- ¿Parleu de l'Ull-foll Murri? -va preguntar el George pensiu mentre untava amb melmelada la torrada-. ¿No és aquell boig que...?
- El pare en té un molt bon concepte -el va tallar la senyora Weasley.
- Ja, el pare col·lecciona endolls... -va dir el Fred a mitja veu així que la senyora Weasley va sortir de la cuina-. Tots dos calcen el mateix peu...

- De totes maneres, crec que Durmstrang deu estar molt al nord -va dir l'Hermione cavil·lant-. En algun lloc molt fred, perquè porten capes de pèl d'uniforme.
- Ah, penseu quin munt de possibilitats -va dir el Ron somiant despert-. Seria tan fàcil fer caure el Malfoy per una glacera i fer veure que ha estat un accident... Quina pena que la seva mare se l'estimi...

- Em surten dos Neptuns -va dir el Harry al cap d'una estona, mirant-se el pergamí amb desconfiança-. ¿Oi que no pot ser, això?
- Aaaah! -va exclamar el Ron imitant el xiu-xiu místic de la professora Trelawney-. Quan al cel apareixen dos Neptuns, Harry, tenim un signe clar que ha nascut un mosquit amb ulleres...

- Professora, miri! Crec que m'ha sortit un planeta desconegut! Oh! ¿Quèés, això, professora?
- És un cos celeste molt bonic, reina: es tracta d'Urà -va fer la professora Trelawney mirant-se la carta.
- Lavender, ¿m'ensenyes aquest cos tan bonic? -va fer el Ron.
.

- Calleu -va dir el Ron al Harry i a l'Hermione quen es van asseure a la taula de Griffindor uns minuts més tard envoltats de gent que comentava exaltadament el que acabava de passar.
- ¿Per què? -va fer l'Hermione, sorpresa.
- Perquè vull gravar aquest record en la memòria i no oblidar-lo mai -va respondre el Ron amb els ulls tancats i una exaltació d'èxtasi-: Draco Malfoy, la sorprenent fura que bota com una pilota...

- Neville, no sigui burro -va dir el George-. No poden fer el Malefici del Suplici als paladins! A mi m'ha semblat que era el Percy que cantava... Potser és que t'hi hauràs d'enfrontar a la dutxa!

- Dona, al Percy no li agradaria treballar per a ningú que tingués el més mínim sentit de l'humor -va dir el Ron, que ara atacava un éclair de xocolata-. No reconeixeria una broma ni que li ballés davant dels nassos nua i amb la cobretetera del Dobby al cap.

- Ah, sí, Potter, tu que has estat aquest estiu amb ells...- va fer el Malfoy fofeta-. Digue'm, la seva mare es realment tan foca, o és la foto?
- Val més que parlem de la teva mare, Malfoy- va respondre el Harry- Aquesta expresió que té, com si tingués una merda sota el nas, ¿la té de sempre, o només la feia perquè tu eres al se costat?
La cara pàl·lida del Malfoy va envermellir lleugerament.
Pàgina 200 i 201 de Harry Potter i el calze de foc, de JK Rowling

- Mmm... Ara ho entenc...- va fer l’Hermione irritada- O sigui, que bàsicament el que pretens és portar la noia més bonica que puguis aconseguir, encara que sigui una imbècil.
- Més o menys- va dir el Ron.
- Me’n vaig a dormir- va etzibar-li l’Hermione, i se’n va anar amb pas decidit cap als dormitoris de les noiessense badar boca.
Pàgina 382 de Harry Potter i el calze de foc, de JK Rowling