Van trobar el Percy immers en un llibret profundament avorrit anomenat Monitors que es van fer famosos.
- Un estudi sobre els monitors de Hogwarts i la seva trajectòria posterior -va llegir el Ron de la contracoberta en veu alta-. Sona fascinant...

Un centímetre de pell i tendons que em subjecta el cap, Harry! La majoria de gent diria que està escapçat, però no, no n'hi ha prou per a Sir Correctament Decapitat-Podmore
En canvi, l'Hermione es va dur la mà al cap.
- Harry, em sembla que acabo d'entendre una cosa! He d'anar a la biblioteca!
I se'n va anar corrents escales avall.
- ¿I què és el que ha entès? -va dir el Harry distret, perquè continuava mirant al seu voltant esforçant-se a esbrinar d'on venia la veu.
- Moltes més coses que jo -va dir el Ron, sacsejant el cap.
- ¿I per què se n'havia d'anar a la biblioteca?
- Perquè això és el que fa l'Hermione -va dir el Ron encongint les espatlles-. En cas de dubte, directe a la biblioteca.
La Gemma els va mirar amb els ulls oberts com taronges.
- Esteu vius -li va dir al Harry amb cara de no entendre res.
- No cal que facis aquesta cara de decepció -va dir el Harry tot seriós, netejant-se les ulleres de sang i baves.
- Bé, és que he estat pensant... que si us haguéssiu mort, us hauria deixat compartir amb mi els lavabos -va dir la Gemma, i es va posar de color platejat.
|