En canvi, el Percy li va allargar la mà d'una manera molt solemne, com si en Harry i ell no es coneguessin, i li va dir:
- És un plaer.
- Hola, Percy -va dir el Harry intentant que no se li escapés el riure.
- ¿Com va tot? -va preguntar el Percy pomposament quan encaixaven les mans. Semblava que li estiguessin presentant l'alcalde.
- Bé, gràcies...
- Harry! -va cridar el Fred, que va apartar el Percy amb un cop de colze i li va fer una gran reverència al Harry-. És meravellós tornar-te a veure, noi...
- Encisador -va fer el George, empenyent el Fred cap a un costat i agafant-li la mà al Harry-. Totalment espaterrant.
El Percy va arrufar el nas.
- Ja n'hi ha prou, nois -va rondinar la senyora Weasley.
- Mare! -va exclamar el Fred, com si l'acabés de veure, i li va donar la mà a ella també-. Que content que estic de veure't!


- Pare, ¿com anirem a King's Cross demà? -va preguntar el Fred mentre gaudien d'un púding de xocolata sumptuós.
- La Conselleria ens posarà un parell de cotxes -va dir el senyor Weasley.
Tots van aixecar la vista del plat.
- ¿Per què? -va preguntar el Percy encuriosit.
- Són per tu, Percy -va dir el George amb posat seriós-. I al capó portaran banderetes amb les inicials CM...
- De <<cap de mico>> -va dir el Fred.

- Però havien guanyat amb justícia... Fins i tot el Roure ho reconeix.
- ¿I on és? -va preguntar el Harry, que de sobte s'havia adonat que no hi era.
- A la dutxa -va dir el Fred-. Em sembla que es vol ofegar.

- Males notícies, Harry. Acabo de parlar amb la professora McGonagall sobre la Raigdefoc. Ha estat una mica... mmm... desagradable amb mi... M'ha dit que tenia una escala de valors equivocada perquè segons ella em preocupo més per guanyar el campionat de quidditch que per la teva vida, i tot perquè li he dit que tant me feia si l'escombra et llançava a terra si de camí enxampaves la papallona. -El Roure va fer un gest d'incredulitat.- M'ha esbroncat d'una manera... Qualsevol diria que he dit alguna cosa terrible.

- Potter, ¿estàs segur que pots amb aquesta escombra? -va dir una veu afectada darrere seu.
- Em penso que sí -va dir el Harry sense immutar-se.
- Té un munt de prestacions, ¿oi? -va continuar el Malfoy amb la mirada maliciosa-. Ara, és una pena que no porti incorporat un paracaigudes... Per si de cas un demèntor se t'acostés massa...
El Crabbe i el Goyle van riure amb desdeny.
- Més pena és que tu no puguis incorporar un braç a la teva, Malfoy -va dir el Harry-. Així podria caçar la papallona per tu.

I a la llisa superfície del mapa van començar a aparèixer unes paraules com si una mà invisible hi estigués escrivint.
"El senyor Enllunat saluda el professor Snape i li prega que no fiqui el seu monstruós nas en els assumptes d'altri."
L'Snape es va quedar parat. El Harry es va mirar el missatge desconcertat. Però la cosa no es va aturar allà: sota aquella frase en va aparèixer una altra:
"El senyor Forcat està totalment d'acord amb el senyor Enllunat i afegeix que el professor Snape és un pallús."
Si no hagués estat perquè la situació era molt delicada, el Harry s'ho hauria passat molt bé. I és que encara n'hi va haver més:
"El senyor Lladruc voldria fer constar que està molt sorprès que un idiota com aquest hagi arribat a ser professor."
El Harry estava tan horroritzat que va tancar els ulls. Quan els va tornar a obrir, el mapa havia dit les últimes paraules:
"El senyor Cuapelada li desitja al professor Snape que tingui un bon dia, i li aconsella que es renti els cabells. Porc!"

Escrit per en Jomast.
Agraeixo la col·laboració de la Roser (buscant els trossos en català) i de Padfoot (bucant les imatges). I a la Costa (pel Logo)